S´obietivu de s´Autore giai dae su comintzu de sa cumpiladura de custu ditzionàriu est istadu su de contribuire a eliminare sa povertade lessicale de sa terminologia mèdica sarda, dare nùmene a cosas e cuntzetos, propònnere tèrmines mèdicos noos.
Custu Ditzionàriu, ordinadu a manera alfabètica, est cumpostu dae unos 13.000 lemmas e locutziones; cada artìculu cuntenet sas informatziones sighentes: lemma, paràula o locutzione chi tratat s´artìculu; indicatziones grammaticales; versione de su lemma in àteras chimbe limbas: italianu, catalanu, castillianu, frantzesu, inglesu; definitzione e etimologia de cada lemma; annotaduras istòricas. Su grupu prus numerosu in sa terminologia mèdica de ogni limba de prestìgiu est su cumpostu dae formantes cultos, formas prefissadas e sufissadas derivadas dae paràulas grecas o latinas cumbinadas intre issas; sighende sa tendèntzia de sa limba iscientìfica, s´Autore at preferidu impreare, cun adatamentu morfològicu, fonèticu e gràficu a su sardu, sas formas cultas in contu de sas populares pro sa formatzione de sos lemmas, cun s´agiudu fintzas dae sas limbas istoricamente in cuntatu cun sa sarda, mescamente s´italiana.
Su modellu de iscritura sighidu in sa cumpiladura de su ditzionàriu, est unu modellu de mediatzione cun sa finalidade de istabilire unu sistema operativu “limba” su prus omogèneu possìbile, cumprensìbile dae totus e abertu, comente sas àteras limbas, a modificatziones ortogràficas.
Su colare de su tempus faghet incumpleta cale si siat publicatzione iscientìfica e in prus, un´òpera che custa, no est esente dae faddinas e fartas, ma chi cun interventos e consìgios de espertos, bi podet èssere una segunda editzione de su ditzionàriu cun curretziones e annantas de tèrmines noos.